El ressorgir del moviment obrer en la dècada de 1960 està associat a les organitzaci
ons comunistes, particularment el Partit Comunista d’Espanya (PCE), i als grups obrers
cristians. Si hi ha alguna cosa que no admet contestació és la presència de cristians
en els nous moviments obrers i sindicals. De vegades se’ls ha tractat de companys de
viatge, d’intendència facilitadora i necessària, de marxistes inconseqüents… com si el
seu compromís fora menor i també la repressió que els hi caigué a sobre. No fou així.
Eren militants que afegien motivacions profundes, fent un esforç d’anàlisi i de crítica,
en diàleg amb els plantejaments majoritaris al si de la classe obrera. Volem abordar en
este capítol de Rutes de la Memòria un tema transversal a moltes experiències d’una
lluita antifranquista que va canviar en el temps, quelcom així com el progressiu creixe
ment de la consciència de classe d’un grup molt ample i divers de militants, els quals
s’incorporaren a la lluita antifranquista, motivats per les condicions de vida i treball
de les classes populars. S’hi afegien valoracions derivades de conviccions ètiques o
religioses, personals o col·lectives.
MEMÒRIA OBRERA 