La HOAC i la JOC es van crear a Espanya al principi del període de predomini nacionalcatòlic en la dictadura franquista. Falangistes i catòlics eren part del règim de
dictadura instaurat per Franco. En relativa competència amb el verticalisme, hereu del
mimetisme feixista dels colpistes de 1936, l’Església va aprofitar el buit deixat per la
destrucció del moviment obrer, l’afonament de les condicions de vida, la repressió i el
desempar de la classe treballadora. Mentres que el verticalisme no defenia als treballadors, era un instrument més de vigilància i castic al servici dels empresaris, l’acció
catòlica per a obrers va ser part d’una estratègia d’ocupació de la societat aprofitant
els privilegis i autonomia atorgat a l’Església pel dictador. La primera, la Hermandad
Obrera de Acción Católica (HOAC), com una branca d’aquest organisme, es centrà en
l’apostolat social obrer i nasqué en 1946. El principal promotor fou Guillermo Rovirosa,
qui comptà amb el suport del cardenal Pla i Deniel. La Juventud Obrera Cristiana JOC,
encara que aparegué a Bèlgica en 1925 a partir de la idea del prelat belga Joseph
Cardijn, tanmateix, la fundació a Espanya no es produí fins a 1947. Les dues organitzacions eren una clara aposta de l’Església catòlica per apropar-se més a la classe
obrera, de la que estava molt distanciada.
MEMÒRIA OBRERA 