Una altra ruta segueix les petjades que el moviment obrer ha anat deixant als carrers d‘Ontinyent i els pobles de la Vall d’Albaida. La ciutat industrialitzada es dota de nous barris per a acollir a l’abundant mà d’obra immigrant, que en els anys 50 suporta condicions de treball penoses en llocs mal remunerats. Per a defensar-se, la gent treballadora s’acosta a les organitzacions catòliques HOAC i JOC, que en els anys 60 formen la Unió Sindical Obrera (USO). Paral·lelament els comunistes s’organitzen intentant esquivar la dura repressió i, a través de Comissions Obreres, donen la cara ocupant els càrrecs electes del sindicat vertical. Però la policia del règim els colpeja amb duresa al març de 1971 detenint a 6 d’ells. L’eclosió del nou moviment obrer es produeix entre gener i maig de 1976 amb una onada de conflictes. A propòsit del conveni tèxtil, té lloc l’exitosa vaga del Barranquet. És el moment clau de la presa de consciència col·lectiva i punt de partida d’un sindicalisme de classe de nou tipus en la Valll d’Albaida.
MEMÒRIA OBRERA 