P. Beneyto, J. Durbán i A. Gómez. Levante – EMV 25-08-2024
Va escriure l’uruguaià Felisberto Hernández que la memòria és com un riu: de vegades el contemplem fluir mansament; d’altres, es desborda. D’això saben molt a Alzira, el Pont, que digueren els àrabs. Perquè també en la memòria obrera hi ha ponts: camins que lliguen el passat amb el present i el futur.
Alzira era en les primeres dècades del segle XX un centre exportador de taronja de primer ordre. L’economia local girava al voltant del seu cultiu i exportació. Abundaven els camps de tarongers i els magatzems en els quals es seleccionava, s’empaperava i s’encaixava la taronja per a la venda a l’exterior. Hi havia poca indústria, tan sols algunes fàbriques de paper de seda per a abastir els magatzems de fruita, més algunes de gasoses, sabó, rajoles, conserves o filats.
Aquest desenvolupament de les forces productives va generar també, a la capital de la Ribera Alta, la implantació de sindicats i partits polític vinculats amb el moviment obrer. Des de primeries de segle, es va configurar l’associacionisme obrer primer amb influència anarquista i republicana blasquista, per a acabar guanyant el favor de la majoria dels obrers alzirenys el socialisme.
Juan Antón Mora, militant de l’HOAC acomiadat de Cartonatges en 1972
Després de la guerra, l’empresa Cartonatges Suñer (coneguda popularment com simplement “Cartonatges”), creada als anys 20 per a fabricar embasaments de cartó per Ana Sanchís Perpiñà i Josep Suñer Orovig, pren vol i experimenta un creixement imparable. En els anys 40, 50 i 60 es convertix en l’empresa més important de la ciutat i del País Valencià en el sector d’Arts Gràfiques. Arriba a donar treball a més de 500 persones. Des del principi establix una relació molt propera al règim franquista, de fet Franco la visitarà i la declararà Empresa Ejemplar a l’any 1959. Pel que fa a les relacions amb els treballadors, va establir el paternalisme autoritari propugnat per la dictadura, de tal manera que cobria les necessitats principals dels treballadors i aquests romanien fidels a l’empresa. Però als anys 50, a l’entorn de les organitzacions catòliques que emparava el règim, va començar a formar-se un xicotet grup de treballadors que contestaven al patró. Aleshores sorgiren les primeres formes de protesta obrera que van culminar als anys 70 en la constitució d’un moviment assembleari i, posteriorment, en l’adscripció majoritària al sindicat CCOO.
Activitat sindical a Cartonatges
La nostra passejada per Alzira, per tal de rememorar l’activitat sindical a Cartonatges, pot anar fins a l’antiga seu de la fàbrica, a l’actual plaça de Cartonatges, enfrontada a la Colònia “Ana Sanchis”, la típica construcció de cases per treballadors inaugurada en 1960, que porta el nom de la mare dels tres germans Suñer. Lluis, el segon fill, va encapçalar el grup empresarial fins a la seva mort l’agost de 1990. La plaça i la colònia es troben a llevant de la població. Al sud-est podem veure les actuals fàbriques de cartró i gelats (l’antiga Avidesa), hereves del grup Suñer quan aquest es va desfer i vendre a multinacionals.
A més d’aquests quatre indrets, podem fer una passejada per la cèntrica avinguda dels Sants Patrons (construïda sobre l’antic llit del Xúquer), on podem veure l’Edifici Suñer, des d’on l’empresari contemplà una massiva manifestació dels treballadors de Cartonatges l’abril del 1978, la primera legal que s’hi va realitzar.
Al sud i a llevant de l’avinguda, al carrer Curtidors, 27, tenim la Casa del Poble, seu actual de la UGT, que durant la Dictadura fou la seu de la Central Nacional Sindicalista, el sindicat vertical del règim franquista. Més al sud, al carrer Onda, 4, l’actual parròquia de l’Encarnació, antigament estigué sota la responsabilitat de l’orde dels Caputxins. Els tres frares (Vicent Peris com a rector, José Maria Reïllo i Xavier Cantera) van obrir les portes al despatx que l’advocat Vicent Álvarez va establir en la ciutat per assessorar els treballadors i a les assemblees obreres, fins que foren expulsats el 1976 per ordre del bisbat i les pressions de Suñer.
Per últim, podem anar fins al carrer Ramon Perlés, 34, on està hui la seu de CCOO. El sindicat es va constituir el 26 de gener de 1976, quan encara les llibertats en general i la sindical en particular estaven perseguides. La legalització arribà l’abril del 1977. Ricardo Fontana a Alzira i Enric Blai a la comarca es van fer càrrec de l’organizació. La seu local i comarcal va estar al carrer Dr. Ferrani i al carrer Palanca i Roca abans de la seua ubicació actual.
Les organitzacions sindicals agafaren el testimoni dels lluitadors antifranquistes que havien d’enfrontar-se a una repressió aferrissada i processos arbitraris sota la jurisdicció militar. Fou el cas a Alzira de Salvador Corts Mas, José Gonzalvez Azorín i Antonio Casterà, processats i condemnats en la persecució polical contra grups antifranquistes arran de les vagues d’Astúries de 1962.
En Cartonatges, el moviment obrer començà a organitzar-se durant la dictadura per l’acció valenta de Juan Antón Mora, militant d’HOAC, que entrà en contacte amb Antonio Martínez i Marcelo Redondo. La sèrie de reivindicacions es remunta al 1966 i tinguéren un moment destacat en 1972, quan van ser acomiadats el propi Juan Antón, Antonio Martínez i Marcelo Redondo, per una aturada solidària de 10 minuts organitzada per ells i amb la participació de més de 50 obrers front a un trasllat arbitrari en la feina de Juan Borràs. Aquest conflicte va palesar el rostre més autoritari de l’empresari. Després, vinguéren altres joves treballadors que combinaren la seua militància sindical amb el seu compromís per la democràcia i la llibertat: Pascual Lahoz, Vicente Picot, Bernardo Selfa, Soledad Garés, Juan Andrés, Rafael Muñoz, Antonio del Toro, Antonio Fuster, Eduardo Gallardo, Daniel Moyano, J. Antonio Mascarell, Antonio Murillo o Salvador Piera, que fou secretari confederal de Formació de CCOO i guardonat amb la insígnia d’or de la ciutat. L’Assemblea de Cartonatges va ser un exemple per a l’organització dels treballadors de la ciutat i la comarca , com ara Tipermo i altres.
MEMÒRIA OBRERA 